Les patronals de la majoria de països europeus ho diuen. La situació econòmica, amb tots els inconvenients que comporta, ha despertat la gana de molts emprenedors que potser, en altres circumstàncies més còmodes, no ho haurien estat. Només cal una bona idea... I una enorme dosi de paciència.
Els negocis petits són els més freqüents del Principat, i són els que la majoria de joves emprenedors aspiren a crear. Tot i que darrerament s’estan introduint elements que aplanen força el camí, encara hi ha moltes dificultats que posen alguns bastons a les rodes. La paperassa i els tràmits burocràtics són l’obstacle més gran. Segons tots els emprenedors consultats pel Diari, aquests “allarguen massa el procés”, i fan que posar en marxa un negoci sigui una travessia de dos mesos en el millor dels casos, o de quatre mesos en el pitjor.
Jordi Balletbó és president dels Joves Emprenedors de la Confederació Empresarial (CEA). Ell ha estat testimoni en diversos casos de com el temps pot arribar a jugar en contra de l’empresari. “He conegut casos de gent que ja tenia clients però, en canvi, encara no podia operar”, explica. Això generalment és degut al fet que “dos o tres mesos és un procés massa llarg. El temps no hauria de ser un problema”. A més, burocràticament, la creació del negoci quan aquest té forma societària es troba amb uns quants requisits, que s’exigeixen abans de començar. Aparentment, la recerca del nom quan es vol donar el tret de sortida a un negoci també es pot arribar a convertir en un problema. Segons Balletbó, “hem viscut casos d’empreses a qui se’ls ha denegat el nom per petits detalls. De fet, si poses el nom d’Andorra al negoci és molt probable que te’l tombin. Hi ha vegades que acabes dient a l’advocat que posi el que ell vulgui”.
L’altra gran pedra a la sabata que s’acaben trobant molts dels joves emprenedors és, evidentment, el finançament. Trobar diners és complicat a tot arreu, però la clau de tot plegat és “l’aval”, segons afirmen la majoria dels entrevistats. Si no n’hi ha, tot esdevé un problema de falta de confiança, una cosa que molts dels emprenedors demanen.
Esteve Berteil és creador i gerent de l’empresa Software Europeu, abans coneguda com Andsoft. Ell mateix explica que “el tema més complicat és que es confiava poc en nosaltres”, tot i que ara opera amb clients d’arreu d’Europa. “Els bancs gairebé mai no s’arrisquen per un sector econòmic nou, però sembla que a la resta d’Europa funciona a l’inrevés”. Segons Berteil, un altre dels problemes de l’emprenedoria al país és que encara hi ha algunes reticències amb els sectors econòmics més nous, o més aviat, que la legislació no hi està prou adaptada. “Aquí sembla que si no tens un hotel o un pis la teva empresa val zero”, afirma. Per ell, el problema és també de mentalitat, ja que “Andorra encara no té la cultura de les empreses noves”.
Hi ha, però, altres dificultats afegides. La marxa de la legislatura anterior va fer que la reforma fiscal, reclamada des de fa anys, es quedés en l’aire, i això resta seguretat jurídica. “Hem tingut clients de fora, com l’empresa espanyola Acciona, que no acabava de confiar en nosaltres pel fet que l’empresa era d’Andorra”, segons explica Berteil, un exemple que evidencia aquest problema. A tot això cal sumar-hi que “per als negocis que necessiten infraestructures, a Andorra tenim una dificultat afegida”.
Una altra emprenedora que va veure com l’inici de l’aventura empresarial es retardava és Suxxsanna Ferran, impulsora del banc d’imatges Imand. La pàgina web, que va ser guardonada amb el premi Innovadors de l’any 2007, ja fa quatre anys que funciona i va pel bon camí, però els orígens van ser difícils. “Costa molt portar la gestió quan els pagaments triguen entre 60 i 90 dies”, explica Ferran, un problema per al qual s’ha reclamat l’aixopluc de la llei des de moltes entitats. El principal problema perquè la idea comencés a rodar van ser, sens dubte, les condicions econòmiques necessàries per crear la societat limitada. “El principal problema és que costa molt que t’avalin”, comenta. En qualsevol cas, Imand s’ha consolidat com una empresa innovadora i econòmicament viable.
La cotització de 400 euros a la CASS com a autònoms és percebut com una dificultat important per gairebé tots els empresaris entrevistats pel Diari, ja que la majoria comencen com a autònoms, i és la quantitat que els correspon satisfer. La majoria ho qualifiquen com “una greu dificultat per a la tresoreria quan encara és fluixa”. Així, per exemple, Balletbó suggereix que es doni “molt més oxigen a les empreses quan comencen”, i que en tot cas “es pugui recuperar més tard” les cotitzacions que es deguin. En tot cas, troben que 400 euros potser és una quantitat excessiva.
Les organitzacions empresarials del país no es cansen de repetir que els nous projectes empresarials són un dels factors que més poden ajudar a la recuperació econòmica. Així, per exemple, el president de la Cambra de Comerç, Marc Pantebre, va assenyalar que “la simplificació administrativa ha estat una de les coses que, des de la Cambra, més hem reclamat”. Però en aquest sentit, va recordar que ja hi ha algunes idees en marxa. “Els crèdits preferents estan entre les accions que hem portat a terme i que voldríem continuar fent”, cosa a la qual en principi el nou Govern no s’oposarà. “La dotació d’aquests crèdits és molt gran, no se n’ha esgotat ni una quarta part”, va assenyalar Pantebre.
Com alguns emprenedors, ell percep que “dos mesos és un temps excessiu, que caldria agilitar. Aquí moltes coses es demanen a priori quan es podrien fer a posteriori”. Una visió similar és la que ofereix el president de la CEA, Xavier Altimir, que també reivindica la necessitat que els emprenedors tirin endavant idees innovadores. “Per ser emprenedor el que cal en primer lloc és voluntat”, afirma. Però, lluny de consideracions catastrofistes, entén que “Andorra reuneix les condicions perfectes per als emprenedors, com una fiscalitat baixa”. En tot cas, “el punt feble és el finançament, potser n’hi ha poc per a projectes que serien bons i sòlids”, segons explica.
L’excepció a totes aquestes normes són els comerços. L’anterior Govern va engegar un programa per poder obrir-los en cinc dies, que segons va explicar la Cambra està funcionant força bé. No obstant això, els nous sectors econòmics, com per exemple els que operen per Internet, i que són els que en principi han de portar la tan reclamada diversificació, són els que topen amb més problemes. Tal com explica Balletbó, “amb alguns productes costa molt definir la finalitat social. A d’altres països estan més ben definides les activitats econòmiques, però aquí n’hi ha moltes que no es coneixen tant”. Només amb alguns ajustos a la legislació, el Principat hauria passat de paradís fiscal a paradís dels emprenedors. Ajustos que, segurament, arribaran. Ho faran a temps?
L'EXECUTIU PREPARA MESURES A FAVOR DELS EMPRENEDORS
El Govern de Toni Martí vol alleugerir la càrrega que tenen tant els petits empresaris com els emprenedors més joves, i ja ha començat a proposar algunes mesures en aquest sentit. La més important, que ja va avançar fa setmanes, és la modificació de la cotització dels autònoms a la CASS, una de les principals queixes que exposen els emprenedors en aquest reportatge. L’aportació de 400 euros, calculada en base del salari mitjà, és considerada injusta perquè per a alguns petits empresaris és un percentatge molt elevat dels ingressos. També s’engegarà una oficina que servirà per assessorar els petits empresaris, i que començarà a funcionar dilluns mateix. També cal assenyalar que es mantindrà la línia de crèdits preferents per a innovadors, en un acord amb la Cambra de Comerç que es va posar en marxa ja durant la legislatura anterior. L’executiu no es vol aturar aquí i, en les properes reunions amb els cònsols, buscarà noves mesures per potenciar l’activitat econòmica.
El procés
1.CONSTITUCIÓ DE LA SL
Es sol·licita al Govern la denominació de la societat.
S’entreguen a l’executiu els estatuts per constituir-se.
S’obre un compte, amb certificat, per al capital social.
Tràmits a la notaria, amb tots els socis presents.
Recull la targeta de societats.
Es signen els poders a la notaria a favor dels socis, amb el certificat de la junta.
Els negocis petits són els més freqüents del Principat, i són els que la majoria de joves emprenedors aspiren a crear. Tot i que darrerament s’estan introduint elements que aplanen força el camí, encara hi ha moltes dificultats que posen alguns bastons a les rodes. La paperassa i els tràmits burocràtics són l’obstacle més gran. Segons tots els emprenedors consultats pel Diari, aquests “allarguen massa el procés”, i fan que posar en marxa un negoci sigui una travessia de dos mesos en el millor dels casos, o de quatre mesos en el pitjor.
Jordi Balletbó és president dels Joves Emprenedors de la Confederació Empresarial (CEA). Ell ha estat testimoni en diversos casos de com el temps pot arribar a jugar en contra de l’empresari. “He conegut casos de gent que ja tenia clients però, en canvi, encara no podia operar”, explica. Això generalment és degut al fet que “dos o tres mesos és un procés massa llarg. El temps no hauria de ser un problema”. A més, burocràticament, la creació del negoci quan aquest té forma societària es troba amb uns quants requisits, que s’exigeixen abans de començar. Aparentment, la recerca del nom quan es vol donar el tret de sortida a un negoci també es pot arribar a convertir en un problema. Segons Balletbó, “hem viscut casos d’empreses a qui se’ls ha denegat el nom per petits detalls. De fet, si poses el nom d’Andorra al negoci és molt probable que te’l tombin. Hi ha vegades que acabes dient a l’advocat que posi el que ell vulgui”.
L’altra gran pedra a la sabata que s’acaben trobant molts dels joves emprenedors és, evidentment, el finançament. Trobar diners és complicat a tot arreu, però la clau de tot plegat és “l’aval”, segons afirmen la majoria dels entrevistats. Si no n’hi ha, tot esdevé un problema de falta de confiança, una cosa que molts dels emprenedors demanen.
Esteve Berteil és creador i gerent de l’empresa Software Europeu, abans coneguda com Andsoft. Ell mateix explica que “el tema més complicat és que es confiava poc en nosaltres”, tot i que ara opera amb clients d’arreu d’Europa. “Els bancs gairebé mai no s’arrisquen per un sector econòmic nou, però sembla que a la resta d’Europa funciona a l’inrevés”. Segons Berteil, un altre dels problemes de l’emprenedoria al país és que encara hi ha algunes reticències amb els sectors econòmics més nous, o més aviat, que la legislació no hi està prou adaptada. “Aquí sembla que si no tens un hotel o un pis la teva empresa val zero”, afirma. Per ell, el problema és també de mentalitat, ja que “Andorra encara no té la cultura de les empreses noves”.
Hi ha, però, altres dificultats afegides. La marxa de la legislatura anterior va fer que la reforma fiscal, reclamada des de fa anys, es quedés en l’aire, i això resta seguretat jurídica. “Hem tingut clients de fora, com l’empresa espanyola Acciona, que no acabava de confiar en nosaltres pel fet que l’empresa era d’Andorra”, segons explica Berteil, un exemple que evidencia aquest problema. A tot això cal sumar-hi que “per als negocis que necessiten infraestructures, a Andorra tenim una dificultat afegida”.
Una altra emprenedora que va veure com l’inici de l’aventura empresarial es retardava és Suxxsanna Ferran, impulsora del banc d’imatges Imand. La pàgina web, que va ser guardonada amb el premi Innovadors de l’any 2007, ja fa quatre anys que funciona i va pel bon camí, però els orígens van ser difícils. “Costa molt portar la gestió quan els pagaments triguen entre 60 i 90 dies”, explica Ferran, un problema per al qual s’ha reclamat l’aixopluc de la llei des de moltes entitats. El principal problema perquè la idea comencés a rodar van ser, sens dubte, les condicions econòmiques necessàries per crear la societat limitada. “El principal problema és que costa molt que t’avalin”, comenta. En qualsevol cas, Imand s’ha consolidat com una empresa innovadora i econòmicament viable.
La cotització de 400 euros a la CASS com a autònoms és percebut com una dificultat important per gairebé tots els empresaris entrevistats pel Diari, ja que la majoria comencen com a autònoms, i és la quantitat que els correspon satisfer. La majoria ho qualifiquen com “una greu dificultat per a la tresoreria quan encara és fluixa”. Així, per exemple, Balletbó suggereix que es doni “molt més oxigen a les empreses quan comencen”, i que en tot cas “es pugui recuperar més tard” les cotitzacions que es deguin. En tot cas, troben que 400 euros potser és una quantitat excessiva.
Les organitzacions empresarials del país no es cansen de repetir que els nous projectes empresarials són un dels factors que més poden ajudar a la recuperació econòmica. Així, per exemple, el president de la Cambra de Comerç, Marc Pantebre, va assenyalar que “la simplificació administrativa ha estat una de les coses que, des de la Cambra, més hem reclamat”. Però en aquest sentit, va recordar que ja hi ha algunes idees en marxa. “Els crèdits preferents estan entre les accions que hem portat a terme i que voldríem continuar fent”, cosa a la qual en principi el nou Govern no s’oposarà. “La dotació d’aquests crèdits és molt gran, no se n’ha esgotat ni una quarta part”, va assenyalar Pantebre.
Com alguns emprenedors, ell percep que “dos mesos és un temps excessiu, que caldria agilitar. Aquí moltes coses es demanen a priori quan es podrien fer a posteriori”. Una visió similar és la que ofereix el president de la CEA, Xavier Altimir, que també reivindica la necessitat que els emprenedors tirin endavant idees innovadores. “Per ser emprenedor el que cal en primer lloc és voluntat”, afirma. Però, lluny de consideracions catastrofistes, entén que “Andorra reuneix les condicions perfectes per als emprenedors, com una fiscalitat baixa”. En tot cas, “el punt feble és el finançament, potser n’hi ha poc per a projectes que serien bons i sòlids”, segons explica.
L’excepció a totes aquestes normes són els comerços. L’anterior Govern va engegar un programa per poder obrir-los en cinc dies, que segons va explicar la Cambra està funcionant força bé. No obstant això, els nous sectors econòmics, com per exemple els que operen per Internet, i que són els que en principi han de portar la tan reclamada diversificació, són els que topen amb més problemes. Tal com explica Balletbó, “amb alguns productes costa molt definir la finalitat social. A d’altres països estan més ben definides les activitats econòmiques, però aquí n’hi ha moltes que no es coneixen tant”. Només amb alguns ajustos a la legislació, el Principat hauria passat de paradís fiscal a paradís dels emprenedors. Ajustos que, segurament, arribaran. Ho faran a temps?
L'EXECUTIU PREPARA MESURES A FAVOR DELS EMPRENEDORS
El Govern de Toni Martí vol alleugerir la càrrega que tenen tant els petits empresaris com els emprenedors més joves, i ja ha començat a proposar algunes mesures en aquest sentit. La més important, que ja va avançar fa setmanes, és la modificació de la cotització dels autònoms a la CASS, una de les principals queixes que exposen els emprenedors en aquest reportatge. L’aportació de 400 euros, calculada en base del salari mitjà, és considerada injusta perquè per a alguns petits empresaris és un percentatge molt elevat dels ingressos. També s’engegarà una oficina que servirà per assessorar els petits empresaris, i que començarà a funcionar dilluns mateix. També cal assenyalar que es mantindrà la línia de crèdits preferents per a innovadors, en un acord amb la Cambra de Comerç que es va posar en marxa ja durant la legislatura anterior. L’executiu no es vol aturar aquí i, en les properes reunions amb els cònsols, buscarà noves mesures per potenciar l’activitat econòmica.
El procés
1.CONSTITUCIÓ DE LA SL
Es sol·licita al Govern la denominació de la societat.
S’entreguen a l’executiu els estatuts per constituir-se.
S’obre un compte, amb certificat, per al capital social.
Tràmits a la notaria, amb tots els socis presents.
Recull la targeta de societats.
Es signen els poders a la notaria a favor dels socis, amb el certificat de la junta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario